Bonavista, sobre els orígens
Aquest article ens fa una aproximació històrica a aquest popular barri tarragoní, de la mà del polifacètic arquitecte i professor especialista en modernisme, Josep Maria Buqueras Bach, que ha estat president del Col·legi d’Arquitectes Tècnics, president de la Jove Cambra i president del Rotary Club Tarragona.
Federico Bardají comença el seu llibre “Bonavista. Una biografía social” (2015) escrivint “A las afueras del pueblo de origen medieval, La Canonja, se empezó a construir, a finales de los años cincuenta, otro pueblo: Bonavista… La Canonja es un pueblo con una historia larga que se remonta al siglo XIV… Los inmigrantes pioneros que crearon el barrio procedían en su mayor parte del Sur peninsular (Andalucía y Extremadura, principalmente)”.
Bonavista va néixer l’any 1959, com a barri del municipi de La Canonja, però el 1964, amb la fusió d’aquest municipi amb Tarragona, passa a ser un barri de Tarragona. En un inici li mancaven tots els serveis bàsics com aigua corrent, escoles, servei metge, carrers asfaltats o transport i enllumenat públic.
Els cents d’immigrants que arribaven en aquella època van seguir el model de les urbanitzacions marginals, que és com s’anomenen aquests barris que, precaris i no reconeguts en el seu origen, tendeixen a consolidar-se com definitius. A diferència del barraquisme, que se situen en llocs que “no son de nadie” (entrevies, marges d’un riu, platges, etc.) i acaben “erradicándose”. A Tarragona, a inicis dels anys cinquanta hi havia nuclis de cabanyes: platges del Miracle i La Savinosa, vores del riu Francolí i parcel·les Tuset. Aquest problema de barraquisme comença a solucionar-se els anys setanta, sobretot degut a les grans inundacions del riu a l’octubre de 1970. De les 220 cabanyes, trenta-i-cinc s’inunden i les altres foren enderrocades. Molts habitants varen ser traslladats com refugi a la plaça de toros i a la Savinosa. Aquí varen estar sis anys, de forma provisional, fins que el promès barri de La Esperanza, que l’església catòlica va construir estigués acabat (1976).
Les primeres parcel·les bonavisteres es venien a 1,5 i 2 pessetes el pam quadrat. Bonavista, al costat nord de la CN-420, en un turonet, contempla l’horitzó del mar Mediterrani amb una molt bona vista. A 1968 alguns terrenys ja es venien a dues-centes pessetes el pam quadrat. Un solar de cent a dos-cents metres quadrats valia entre les deu o dotze mil pessetes. Les primeres cases autoconstruïdes no disposaven de plànols, ni permisos. També és cert que ningú hi ficava el nas. Moltes d’aquestes construccions es feien treballant únicament els dissabtes, diumenges i dies festius. Algunes trigaren quatre anys. Hem de tenir en compte que llavors, anys seixanta, es treballava onze hores diàries, cinquanta-vuit a la setmana… i el cap de setmana a Bonavista a fer-se la casa. Hem de pensar que no hi havia aigua. D’alguns pous, amb bombes, s’extreia aigua. Fins el 1966, quan Aigua Industrial de Tarragona, S.A. (AITASA) instal·la quatre fonts, en les quals sempre hi havia cues.
Els anys 70 constructors ja comencen a construir blocs d’habitatges, amb tres i quatre plantes. La dècada dels 80 ja es veuen façanes no solament encalcinades, sinó amb colors més foscos i també altres més ostentosos amb marbres i rajoles. La construcció èpica d’aquest barri es fonamenta amb grans sacrificis físics, treballant les hores de descans i dies festius, i sacrificis econòmics, pagant a terminis setmanals el solar i els materials de construcció.
Segons el Padró municipal de la Canonja de 1960, Bonavista tenia una població de 134 habitants, el nombre d’habitatges “oficial” era de vint-i-tres i ja hi havia dues botigues de queviures. El cens canongí era de 1.754. El 3 de març de 1963 es produeix l’acord plenari de fusió de La Canonja amb Tarragona.
El primer Pla d’Ordenació Urbana de Tarragona datat de l’any 1960 dóna carta de natura a l’edificació fins a la zona oest de la ciutat, traspassat el riu Francolí, classificant-la de “reserva urbana” i d’ús residencial. Durant la primera meitat del segle XX, Tarragona va créixer poc industrialment, la fita més important va ser la Tabacalera, els anys trenta. Petites i mitjanes empreses de begudes, metall i químiques i el Port van ser les primeres indústries. La inauguració de la Universitat Laboral (1956), de la Ciutat Residencial (1957) i la creació del Polígon Industrial Entrevies (1957) van significar que l’Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorzana portés l’estesa d’una línia d’alta tensió des de l’estació bifurcadora del Pont d’Armentera fins a Tarragona. Estem davant de la primera etapa de la industrialització de la ciutat, implantant-se una vintena d’empreses i el Ministeri de l’Habitatge creà el Polígon del Francolí, amb uns 2.500 llocs de treball l’any 1965. Amb la posada en marxa d’Asesa, any 1966, s’inicia el complex petroquímic més important d’Espanya i del Sud d’Europa. Abans, el 1964, ja teníem les Industrias Químicas Asociadas (IQA) i Dow Unquinesa (DUSA). Dos anys després, BASF posa en marxa una planta de plastificants. Però la data important és el 21 de juliol de 1969 quan s’aprova la instal·lació de la Refineria de Catalunya, que degut a les pressions dels empresaris turístics es va desplaçar set quilòmetres al nord, als termes municipals de Constantí, La Pobla de Mafumet i El Morell. Més de tres mil immigrants arriben per a la seva construcció. Tot això, sens dubte, significa que Bonavista es consolida com un barri on els seus ciutadans gaudeixen de tots els serveis. L’any 2012 Bonavista té ja 8.928 habitants.
El barri disposa d’una associació de veïns, centres educatius com l’Escola Joan XXIII amb educació infantil, primària, secundària, batxillerat i formació professional (concertat), Escola Bonavista (pública), IES Collblanc (públic), una guarderia (pública), un centre cívic, dos clubs de futbol base, un centre de salut gestionat per CatSalut i una llar del pensionista. Tots els diumenges a l’explanada de Bonavista té lloc un gran i enorme mercat considerat el més important d’Espanya i el segon més gran de d’Europa, on hi ha gran varietat i diversitat de parades dedicades al sector tèxtil i a l’alimentació.
L’última setmana del mes d’abril se celebra una fira amb diverses carpes en representació i honor a Andalusia i atraccions per als més joves, organitzat per La Casa d’Andalusia “Tarragona y Provincia” i l’Ajuntament de Tarragona, amb una assistència d’unes 40 mil persones. Actualment Bonavista ja disposa d’edificis moderns que podrien estar perfectament a l’eixample de Tarragona. A més, amb l’Anella Mediterrània està a un pas de gaudir de les instal·lacions esportives que es van inaugurar recentment.
Josep Maria Buqueras Bach
Arquitecte tècnic, president de la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura